No es veu clar el nostre futur. Per una banda, hi ha una bona part de la població que s'adona de la necessitat de que ens poguem governar nosaltres mateixos però entre els polítics, n'hi ha una bona part que no volen escoltar el poble. La posició del Govern castellà s'entén perque és obvi que no li interessa perdre Catalunya. No s'enten tant que hi hagi catalans que no vegin la conveniència de ser independents i que hi hagi tanta dispersió de criteris quan ara seria el moment d'anar tots a l'hora.
Els dos partits majoritaris han mirat de posar-se d'acord amb els dos temes fonamentals: preparar el terreny per la Independència i sobreportar l'ofec administratiu a què ens sotmet l'Estat castellà. Tots dos temes són prou difícils de resoldre: el primer requereix una bona estratègia per procurar que la gent se n'adongui de la conveniència i es donen un marge de temps d'un any. El segon, encara és més difícil perquè depen de l'Estat castellà que no envia els diners que hauria d'enviar a Catalunya i ens té ben ofegats. Queda la possibilitat que s'informi bé a Europa i que aquesta intervingui. Una altra possibilitat és que si els partits catalans estiguessin d'acord, es proclami en el Parlament la Independència de manera unilateral però per això s'ha de ser valent i amotllar-se a les conseqüències que només ens serien favorables si Europa hi estigués d'acord. Que Déu ens empari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada