LA SOCIETAT VIU DE LA POBRESA

foto internet

     A ningú passa per alt que estem vivint una època difícil on hem anat a parar per una sèrie de circumstàncies errònies que hem viscut alegrement sense adonar-nos de l’abisme on ens ficàvem i amb la incomprensible conducta dels nostres dirigents. Ara es voldria solucionar els problemes però els que manen són incapaços de sortir-se’n i no encerten el camí que dugui a reparar el mal fet.

         Es parla de si hi ha evasors de capital que no els hi cau la Llei a sobre; de sous extraordinaris de banquers, directius i polítics  que es veu que els seus diners deuen tenir una “devaluació especial” que no serveixin per atenuar la crisi creant llocs de treball. En canvi, si que s’ha descobert que serveixen els diners dels que cobren 400, 600 o 1000 € i que han de mantenir famílies amb diversos membres perquè estan a l’atur. Com és possible que a aquests se’ls minvi la seva paga, se’ls hi apugi l’IVA, el gas, la llum etc.?.

         Mirant-t’ho fredament, hem de concloure que els diners de la misèria són els que aixequen Espanya. Em pregunto que dirien els grans pensadors de la humanitat: Jesucrist, Gandhi, Marx....si contemplessin aquesta situació

JUSTICIA ESPANYOLA

fot.d' internet

Es decebedor veure com el país que ens governa es desacredita judicialment amb les seves decisions. Els ciutadans no entenem com s'adopten mesures que empobreixen més als pobres, que limiten les facilitats als dependents que necessiten l'ajuda d'altres per poder realitzar els actes propis de tot ésser humà; que aboquen les classes mitges cap a la pobresa i ens quedem bocabadats quan veiem que el govern és incapaç d'aturar les evasions de capital, el frau fiscal de les grans fortunes (no el del pobre que intenta ocultar algún diner per poder sobreviure, que a aquest sí que l'atrapen) o els desorbitats sous dels banquers i polítics i que se'ls indulta quan se'ls ha comdemnat per les seves transgressions.
Fora del punt de vista econòmic, et quedes garratibat quan llegeixes als diaris que el govern castellà es nega a complir els dictàmens judicials del Tribunal Europeu dels Drets Humans. I ja en l'àmbit esportiu, ¿com es pot indultar a un personatge destacat que faci la criaturada de cercar públicament a un adversari per agredir-lo posant-li el dit a l'ull?.
Ha de ser tant simple la Llei o hauria d'estar en un pedestal per ser admirada?

FRACÀS ESCOLAR

És sabut de tots que l'ensenyament no funciona bé. La greu situació econòmico-política actual ho està agreujant amb les mesures que s'estan adoptant com augmentar el nombre de nens per classe o prohibint substitucions de durada inferiors a 10 dies. De manera que si anaven malament les coses, ara estan destinades a anar pitjor.


És curiós que hi hagi a Catalunya "catalans" que atribueixin el fracàs escolar a la immersió lingüística i que considerin que es dedica poques hores a l'estudi del castellà quan el medi ambient diari supleix amb escreix aquesta mancança que diuen. Aquests "defensors de la cultura catalana" haurien d'observar els percentatges de fracàs escolar que hi ha a la resta d'Espanya. Fa uns dies va sortir publicat al diari El Punt Avui, un mapa d'Espanya on s'hi representaven les diverses províncies amb els seus resultats escolars. Curiosament, on hi ha més fracàs és en les províncies andaluses, castellanes i extremenyes on és evident que no s'hi fa immersió catalana. M'agradaria saber quina explicació hi poden donar.

PROBLEMES AL TREBALL DOMÈSTIC

fotografia d'internet

Sembla ser que en compliment de la nova regulació del treball domèstic es generarien milers d’empresaris per força, degut a què el personal que es dedica a fer feines a les cases, bé siguin de neteja, atendre ancians o impossibilitats o simplement tenir cura d’infants, s’han d’inscriure al règim de la Seguretat Social. Aquesta disposició ha creat bastant enrenou segons s’ha pogut copsar en diversos ambients. Aquests treballadors es troben que a les cases on treballen se’ls diu que prescindiran d’ells perquè no els interessa ficar-se en compromisos o bé que s’hauran de conformar a cobrar menys per que no resulti tant cara la seva regulació laboral. Per lo vist, són moltes les persones que es quedaran sense feina i no es faran empresaris tots els que es pensaven les poc realistes ments dels que promouen aquesta disposició. Així, no estrany i que el Sr. Rajoy hagi anunciat més atur i que el BBVA pronostiqui gairebé 6 milions de desocupats el 2013. Anem bé! ¿No es solucionaria aquest problema si les persones del treball domèstic poguessin fer-se autònoms (que és el que sembla que ells desitjarien) i estarien degudament a la Seguretat Social?