LA SOCIETAT VIU DE LA POBRESA

foto internet

     A ningú passa per alt que estem vivint una època difícil on hem anat a parar per una sèrie de circumstàncies errònies que hem viscut alegrement sense adonar-nos de l’abisme on ens ficàvem i amb la incomprensible conducta dels nostres dirigents. Ara es voldria solucionar els problemes però els que manen són incapaços de sortir-se’n i no encerten el camí que dugui a reparar el mal fet.

         Es parla de si hi ha evasors de capital que no els hi cau la Llei a sobre; de sous extraordinaris de banquers, directius i polítics  que es veu que els seus diners deuen tenir una “devaluació especial” que no serveixin per atenuar la crisi creant llocs de treball. En canvi, si que s’ha descobert que serveixen els diners dels que cobren 400, 600 o 1000 € i que han de mantenir famílies amb diversos membres perquè estan a l’atur. Com és possible que a aquests se’ls minvi la seva paga, se’ls hi apugi l’IVA, el gas, la llum etc.?.

         Mirant-t’ho fredament, hem de concloure que els diners de la misèria són els que aixequen Espanya. Em pregunto que dirien els grans pensadors de la humanitat: Jesucrist, Gandhi, Marx....si contemplessin aquesta situació