ELS COSTUMS VARIEN

foto internet

  
   A les nostres latituds, el NADAL es celebrava recordant el neixement de Jesús, construint un pessebre on hi intervenia tota la família, grans i petits. L'Any Nou, es celebrava amb alegria i la mainada esperava amb il·lusió la Festa dels Reis perquè sabien que els hi deixarien algun present, si durant l'Any, s'havien dut bé. La il·lusió dels nens era indescriptible i n'hi havia que aquella nit els costava dormir intentant sentir algun soroll que els permetés pensar que els Reis s'havien en recordat d'ells. Alguns de famílies modestes, s'havien de fer el càrrec que els seus Reis, també eren modestos.
Ara hi ha moltes famílies que prefereixen viure aquestes Festes amb la il·lusió dels Països Nòrdics on crearen la figura del Pare Noel que és un vell bondadós amb una vestimenta característica i que baixant per les xemeneies de les llars de foc,quan estan apagades, cerca l'arbre de Nadal amb que guarneixen la casa i hi penja els obsequis que deixa per la família.  Es també un motiu de joia per tots i que els nens reben amb gran simpatia, encara que com amb els Reis, també hi han Pares Noels modestos

           
 











 
   Foto internet                                                                                    

TEMPS DIFÍCILS

No es veu clar el nostre futur. Per una banda, hi ha una bona part de la població que s'adona de la necessitat de que ens poguem governar nosaltres mateixos però entre els polítics, n'hi ha una bona part que no volen escoltar el poble. La posició del Govern castellà s'entén perque és obvi que no li interessa perdre Catalunya. No s'enten tant que hi hagi catalans que no vegin la conveniència de ser independents i que hi hagi tanta dispersió de criteris quan ara seria el moment d'anar tots a l'hora.

Els dos partits majoritaris han mirat de posar-se d'acord amb els dos temes fonamentals: preparar el terreny per la Independència i sobreportar l'ofec administratiu a què ens sotmet l'Estat castellà. Tots dos temes són prou difícils de resoldre: el primer requereix una bona estratègia per procurar que la gent se n'adongui  de la conveniència i es donen un marge de temps d'un any. El segon, encara és més difícil perquè depen de l'Estat castellà  que no envia els diners que hauria d'enviar a Catalunya i ens té ben ofegats. Queda la possibilitat que s'informi bé a Europa i que aquesta intervingui. Una altra possibilitat és que si els partits catalans estiguessin d'acord, es proclami en el Parlament la Independència de manera unilateral però per això s'ha de ser valent i amotllar-se a les conseqüències que només ens serien favorables si Europa hi estigués d'acord. Que Déu ens empari.