L'Estat castellà s'ha manifestat adequadament a la llei que tenen redactada. Que ara els catalans es vulguin manifestar en contra de la resolució de l'Estatut, es perdre el temps. El que han de fer els ciutadans de Catalunya és adonar-se que les lleis no poden evitar, per més que s'hi esforcin, que Catalunya és una nació, dissortadament sotmesa a la nació castellana i que després de 300 anys de dominació, Castella no ha sabut trobar el camí d'una bona convivència entre les nacions espanyoles.
Si la llengua natural de Catalunya és el català, que obliguin a què el castellà sigui la llengua dominant, és una imposició antinatural que no ajuda a la bona convivència. Que les normatives sobre l'ensenyament, sobre les vies de comunicació, sobre els interessos comercials, etc. s'hagin de prendre segons es disposi a Castella, no ajuda a la bona convivència. Es obvi que nosaltres coneixem millor les nostres necessitats però l'arrogància castellana no permet que les resolguem.
Quan la convivència no és possible, queda el recurs del divorci.
