L'ESTATUT TURURUT

L'Estat castellà s'ha manifestat adequadament a la llei que tenen redactada. Que ara els catalans es vulguin manifestar en contra de la resolució de l'Estatut, es perdre el temps. El que han de fer els ciutadans de Catalunya és adonar-se que les lleis no poden evitar, per més que s'hi esforcin, que Catalunya és una nació, dissortadament sotmesa a la nació castellana i que després de 300 anys de dominació, Castella no ha sabut trobar el camí d'una bona convivència entre les nacions espanyoles. Si la llengua natural de Catalunya és el català, que obliguin a què el castellà sigui la llengua dominant, és una imposició antinatural que no ajuda a la bona convivència. Que les normatives sobre l'ensenyament, sobre les vies de comunicació, sobre els interessos comercials, etc. s'hagin de prendre segons es disposi a Castella, no ajuda a la bona convivència. Es obvi que nosaltres coneixem millor les nostres necessitats però l'arrogància castellana no permet que les resolguem. Quan la convivència no és possible, queda el recurs del divorci.

DRET A DECIDIR

Mentre ens toleren, ens aguantem i anem fent la nostra via. Ara fa una llarga temporada que els nostres veïns demostren la seva desconsideració cap a nosaltres, ens insulten, ens diuen insolidaris i demostren clarament el mal concepte en que ens tenen. Per una banda, recriminen que es parli de independència i per una altra, sense adoner-se'n ens reconeixen diferents. Aquesta espècie d'odi que ens manifesten, afavoreix que la joventut que fins ara no s'interessés pel benestar polític i econòmic del país, comenci a adonar-se que ens administren malament i que podriem anar molt millor. Ara es mou la juventut i tanteja la situació del país preparant votacions que aclareixin l'opinió de la majoria. Es bo que es vagi despertant aquest esperit però potser convindria també fer adonar a la gent no nascuda aquí que una bona administració aniria bé per a tots els que vivim a Catalunya. Hauria d'anar a votar tothom tant si es creu que és millor votar si com si es creu que s'ha de votar no. D'aquesta manera es veuria l'opinió de la majoria i es podria determinar el camí a seguir per un estat millor. La democràcia ens permet actuar d'aquesta manera.

ÉS AGRADABLE FER PATIR ALS ANIMALS?

Es parla de prohibir les "corridas de toros" però hi ha gent que els hi agraden i protesten perquè són un element cultural.No es veu clar que la cultura lligui amb la tortura dels animals encara que l'inquisidor Torquemada la va utilitzar per torturar a sers humans. Jo estic en contra de les prohibicions i si no estic equivocat hi ha una llei que penalitza maltractar les bèsties, llei que es podria aplicar en el cas dels braus, sancionant a qui els faci patir. Em sembla que seria ben senzill anar eliminant aquesta cruel afició sense haver de prohibir res sinó simplement aplicant la llei ja establerta

CINEMA EN CATALÀ

Catalunya es queixa de què no hi hagi cinemes on es projecti en català. El Govern voldria solucionar-ho però els exhibidors s’hi oposen amb les seves rebuscades excuses com ara que els castellans no hi assistirien.Ben al contrari, es demostraria que molts catalans, d’origen castellà, tenen interès que se’ls parli en català (cosa que no es fa habitualment), facilitant el coneixement de la llengua. Per altra banda, els que venen de fora se n’adonarien més que on han anat a viure s’hi parla català. Però realment, el problema no són els “exhibidors” sinó els mateixos catalans que per ser conseqüents, haurien de tenir els collons a l'altura que correspon (ara estan per terra). Si els tinguessin al seu lloc, no entrarien a cinemes en castellà. Si fos així, als “exhibidors” no caldria exigir-els- hi que es fessin els doblatges en la llengua del païs

JUSTÍCIA SOCIAL

L’Estat té problemes econòmics i mira de resoldre’ls augmentant l’IVA. Així, unes sabates que valguin 100 €, amb l’IVA del 16%, en valen 116 i si s’augmenta un punt, en valen 117. Només un € d’augment que per un “ mil·leurista “ és una mil·lèsima del seu sou; per un parlamentari que cobri més de 3000 € al mes, és una misèria i per un President o Alcalde de Comunitat Autònoma que cobri més de 100000 € anuals o també els Directors de Bancs amb sous extraordinaris, ni se n’adonen. Només ho fan (adonar-se’n) els “mil·leuristes” i força pensionistes. Aparentment, seria millor que l’Estat procurés solucionar els problemes amb adequats impostos a aquests sous desorbitats i als capitals camuflats per no haver de pagar impostos.

Mentre no hi hagi canvis, als polítics no els hauria d’estranyar que l’home del carrer es pregunti: ¿això és un govern socialista?. I es respongui: això és una merda!

N'hi ha per estar emprenyats!.

SOM ESPANYOLS ELS CATALANS?

(mapa d' internet) Els catalans som uns ciutadans del món que per haver nascut a Europa, som europeus. De la mateixa manera, per haver nascut a Espanya, som espanyols i com que a dintre de Espanya, hem nascut a Catalunya, som catalans. El que no som és castellans per més que els que ens manen ens en vulguin fer ser. El mateix passa amb els gallecs o els vascos, que són uns espanyols no castellans. Molts dels que no som castellans, no volen ni sentir a parlar de ser espanyols i això és degut a que els castellans, per la seva hegemonia, s'han apropiat de l'adjectiu "espanyol" i ja hi estem tan acostumats que els hem arribat a identificar. Ens hauriem d'acostumar a dir idioma castellà i no espanyol i tenir en compte que el nostre idioma també ho és. Qui no hi estigui d'acord, que aixequi la ma però no pas per pegar-me!