ELECCIONS A ESPANYA

Aquestes eleccions de l'Estat espanyol han evidenciat que malgrat la propaganda adversa de les "retallades", el poble català s'ha adonat que al nostre Govern no li quedava més remei per mirar de sortir d'aquesta crisi, que fer-les. Cap polític que desitgi triomfar, hagués volgut recórrer a aquesta solució tan impopular que a primera vista, només serveix per desprestigiar. Però aquí, el seny català, ha facilitat que molta gent hagi obert els ulls permetent veure que era el que ens convenia i hagi decantat el seu vot a reforçar el Govern. Desitjaria que els que han perdut, reflexionessin i se n'adonessin que la guerra bruta, només perjudica i no és -en general- el que permet guanyar les batalles. No dubto que la seva reflexió els permetrà corregir els errors. Que pensin que Catalunya els necessita!

EL PAPA ÉS A MADRID

L’arribada del St. Pare a Madrid ha estat celebrada per molta gent encara que també s’ha criticat per la despesa que comporta en plena crisi econòmica. Potser sí que aquests viatges serveixin per unir i enaltir els seus seguidors que esperen sentir d’ell les mateixes opinions de cada trobada sobre punts doctrinals com el celibat del sacerdoci, el divorci, l’avortament, el respecte a la vida etc. Em crida l’atenció que en aquest últim punt tan important no he sentit a dir que hagi posat tot el seu pes en la defensa i aportació de grans solucions per reparar el patiment i la gran mortalitat dels sers humans que mal viuen en el corn d’Àfrica on no s’evita que neixin però no es fa res perquè no es morin.

Em pregunto que diria Jesucrist si estés entre nosaltres i veiés que els seus representants no agafen les xurriaques.

TOT ARRIBARÀ

L'afeccionat barcelonista, atenent al rescent fet del dit a l'ull protagonitzat per l'entrenador del Real Madrid, espera veure com en una propera ocasió, posarà el dit al cul a l'entrenador contrari amb l'avinentesa de l'afecció madrilenya i sense que se n'assabenti la Federació de Futbol

ELS FETS HO DIUEN

Esperant l'AVE

Els “indignats” varen fer força soroll i n’han tret que els catalans, resignadament, hàgim de pagar els desperfectes que van fer a la Pl. Catalunya i a altres llocs. Devem estar fets de cotó fluix perquè a nosaltres, no se’ns nota indignació i això que en tenim molts motius: Per exemple, l’èxit de l’AVE Toledo-Albacete (aquest és l’últim però n’hi ha d’altres); els costosos Aeroports que s’han fet sense que tinguin viatgers que els justifiquin; que dels milions d’euros que els que vivim a Catalunya paguem d’impostos, només ens retornen un 29% segons informa el Sr. Valdero ( i així anem sense poder crear llocs de treball i progressar, mentre els nostres veïns es dediquen a fer grans obres inútils).

I només ens falta saber que el PSC i el PP hagin anat en contra del reconeixement del català a Europa, com s’ha publicat aquests dies. Jo em pregunto si aquesta “C” que porta el PSC és de “Català” o de “Castellà”. Encara que els fets o diuen ben clar.

ESTIGUEM TRANQUILS

Imatge d'Internet

Vivim immersos en una marcada crisi de la què a tots ens toca patir una mica. Però a alguns els en toca patir un bon tros. Segons diu el President del Govern de Catalunya, les arques “no estan buides” sino plenes d’endeutament i així no es pot impulsar l’economia ajudant als emprenedors a crear treball. Cauen les vendes, les empreses han de tancar i els treballadors es queden sense feina. El Govern de Castella, també té dificultats i en els seus càlculs administratius, no compte que dels diners que s’enduu de Catalunya, no en torna els que n’ha de tornar. Aquesta situació fa que a les cases entri la pobresa i es passi gana i a l’hivern fred per haver-se d’abstenir de tot. I encara és pitjor en aquelles cases on, enlloc d’entrar la pobresa, aquesta els treu de casa i han d’anar al carrer al no poder pagar la hipoteca que tenien.

El Govern Castellà, admet que actualment ja hi ha uns 4 milions d’aturats però estiguem tranquils perquè la Sra. Salgado, ja ens ha dit que no arribaran als 5 milions. Es clar que no fa gaire que deia que no s’arribaria als 4. No cal comentaris

GRANDESA D'UN POBLE

Anglesola, és un poble lleidatà d’uns 1500 habitants, amb gent d’empenta. El darrer diumenge hi vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un excel·lent acte cultural on s’hi presentava el llibre “Anglesola i els Nobles d’Anglesola”. Els seus col·laboradors varen exposar els treballs de recerca documentada donant interessants dades que invitaven a llegir el llibre a la nodrida assistència. És un plaer veure que en mig de la indiferència i la devaluació de les coses catalanes a que ha arribat la població de Catalunya, hi hagi un poble que es preocupa de conèixer i enaltir els fets que donaren glòria a Catalunya en un temps passat. Tant de bo aquest esperit es propagués a altres pobles i que fes augmentar l’estima de la nostra menyspreada Pàtria