NADAL

Que les festes de NADAL siguin un punt de partida d'una millor comprensió entre els sers humans i aprenguem a respectar-nos i estimar-nos

ESTAT ESPANYOL o CASTELLÀ ?

Espanya, nom d'origen romà des que aquests arribaren a la Península Ibèrica, està composta històricament per diverses nacions de les què sòlament dues tenen Estat: la portuguesa i la castellana. Les altres, Galícia, País Basc i Catalunya, estan sotmeses a l'Estat Castellà que per hegemonia s'ha atribuït el nom d'espanyol. Si mirem la realitat i diem les coses pel seu nom, sòlament podria dir-se Estat Espanyol, si totes les nacions que hi ha a la península constituïssin una Confederació. Llavors quedaria clar que els espanyols, no tots som castellans com es pretén ara. Indubtablement millorarien el funcionament, comerç, desenvolupament i evolució de les nacions que ara han de demanar permís a Castella per poder actuar i no caldria que ningú hagués de renegar de ser espanyol. Així doncs, potser seria millor parlar d'Estat Castellà.

ADÉU, CATALUNYA

Imatge d'Internet Es trist veure com un poble es va acabant. Un poble que s’ha distingit pel seu esperit de lluita i supervivència però que han aconseguit aigualir-lo o potser millor, ofegar-lo. La guerra freda ha pogut més que les armes. Ja és incapaç de reivindicar els seus drets : en la seva Festa Nacional es convoca una manifestació per a fer-ho i només hi assisteixen quatre il·lusos (un o.2% de la població). La majoria aprofiten la festa per anar a passar-s’ho bé desatenent-se de les necessitats del seu poble. Com que es viu bé, perquè preocupar-se?. Que importa que d’aquí a poc temps al nostre poble només s’hi parli la “lengua del Imperio” i se’l conegui com a Castaluña. El nostre poble, va deixant de ser.

CATALANS, NO US BARALLEU

Foto de internet No cal que us discutiu,catalans. No us baralleu. ¿Perquè discutir després d'haver aprovat un Esatut que varem estar temps preparant i pensant que els nostres veïns poguessin acceptar, que va ser afeblid amb la intervenció del Sr. Mas amb el President del govern, passat pel ribot del Sr. Guerra i ara ha de ser desfigurat i tret de tot contingut per l' anomenat Tribunal Constitucional, creieu que hi ha motius per discutir entre nosaltres? No us en heu adonat (després de trescents anys) que només es fa el que manen els vencedors? Que us deixen intervenir per fer veure que us consideren però que només es fa el que manen els castellans? ¿Que s'uneixen dretes i esquerres per evitar que els catalans aconsegueixin els seus propòsits? ¿Heu llegit als diaris els cinc punts fonamentals que dretes i esquerres intenten que el Tribunal Constitucional retalli de l'Estatut que votaren els catalans? Es clar que podem estar contents que el govern de Castella hagi posat com a Ministra de l'Exèrcit a una "catalanista". Seria curiós que en aquest context, si Catalunya es revoltés per la situació humiliant a què estem sotmesos, aquesta catalanista enviés les tropes per arrasar Catalunya. Mentre us baralleu, els que manen riuen. Seria bo que us en adonessiu així com també que la unió fa la força. Són petites reflexions que motiven les notícies d'avui.

L'ANGOIXA DE L'AIGUA

SI NO ES REGA, ES MOR Si fa quatre anys, quan ja s'havia previst la conveniència d'obtenir aigua del Roina, s'haguessin començat les obres per dur-la, ¿caldria ara patir l'angoixa de la sequera o tindriem el problema ja solucionat? Potser que quan hi ha eleccions, pensem millor a qui votem!

SETMANA SANTA. EVOLUCIÓ

En la meva infantesa,la Setmana Santa,era una setmana de recolliment i devoció. S'aturaven els festetjos i els actes públics i la gent anava a les Esglésies a pregar per la seva subsistència. Es vivia la precarietat d'una postguerra que causava gana i patiment i la gent demanava a Déu recolzament per la seva situació i amb la confiança de l'ajuda Divina, sortia de l'Església, més alleugerida.

Amb empentes i treballs, la gent se n'anà sortint i va procurar descobrir el benestar.

Ara no cal pregar ni confiar en el vell Déu. Al nostre país, la majoria de gent hi viu bé i procura millorar adquirint joies, cotxes. nous habitatges que donin satisfacció a la seva vanitat. Per aconseguir-ho només cal recórrer al déu Diners que es troba a les noves esglésies que són els Bancs. S'hi pot entrar i demanar el què necessites i fàcilment ho obtens amb el compromís de què treballis per a ells tota la vida. Si falles, se't queden tot el què posseïes i et deixen a la misèria. Passes a ser un esclau dels Bancs, adorant al deu Diners. però mentrestant, tú vius la vida, disfrutes, viatges, et drogues i et sembla que ets feliç.

Es veu que no es pot viure sense creure en res!

Fotografies d'Internet

CATALUNYA AGONITZA

La lectura del resultat de les eleccions ens permet veure la devallada d'escons catalans i que mentre Castella lluita per anar a més, Catalunya es queda a casa o vota en blanc. Bona manera de resoldre els problemes: deixar que decideixin els altres. A Catalunya tenim dos partits pròpiament catalans. Si es volia castigar-ne un per la seva mala actuació, es podia votar a l'altre perquè s'adonés de la nostra decepció sense minvar els escons catalans però el desfassat criteri de "dretes i esquerres", no ho ha permès. No se n'adonen que és més important ser primer catalans i decidir després si anem per la dreta o per l'esquerra. Confiem que els dirigents d'ERC tinguin la dignitat del Sr. Llamazares i presentin la dimissió per no fer més mal a Catalunya.

CATALANS EMPRENYATS

Que els que vivim a Catalunya estiguem disgustats per la manera com ens van les coses, no crec que estranyi a ningú però pensar que deixar de votar o votar en blanc ajudi a resoldre els problemes és ben bé que no fem us del seny català. Que estem emprenyats prou que ho saben sense que els preocupi. Si no votem, com diu el President Montilla és que ja els està bé com es fan les coses. Si ho raonem, l'únic que s'aconsegueix al no votar o votar en blanc, és que els partits que poden defensar els nostres interessos a Madrid, no ho puguin fer per tenir pocs escons. Essent previsible que no hi hagi majoria absoluta, ens aniria bé tenir partits forts perquè el guanyador necessités els nostres escons i així poder pressionar per anar aconseguint alguna millora. Hem de ser pràctics si volem anar endavant.