GRANDESA D'UN POBLE

Anglesola, és un poble lleidatà d’uns 1500 habitants, amb gent d’empenta. El darrer diumenge hi vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un excel·lent acte cultural on s’hi presentava el llibre “Anglesola i els Nobles d’Anglesola”. Els seus col·laboradors varen exposar els treballs de recerca documentada donant interessants dades que invitaven a llegir el llibre a la nodrida assistència. És un plaer veure que en mig de la indiferència i la devaluació de les coses catalanes a que ha arribat la població de Catalunya, hi hagi un poble que es preocupa de conèixer i enaltir els fets que donaren glòria a Catalunya en un temps passat. Tant de bo aquest esperit es propagués a altres pobles i que fes augmentar l’estima de la nostra menyspreada Pàtria

BON NADAL 2010

Sagrada Família

QUE LA FELIÇ NIT DE PAU ARRIBI A TOTES LES FAMÍLIES

PANORAMA POSTELECTORAL

Pel que es llegeix aquests dies, el Sr. Mas no serà investit per majoria absoluta. Pels ciutadans que ens limitem a votar i no cobrar per fer política, se’ns fa difícil entendre que els partits catalans que no veuen bé les decisions del Govern castellà, no aprofitin l’ocasió per anar tots plegats i constituir un Govern català fort per reclamar els nostres drets.No es pot entendre que prefereixin anar a l’oposició quan el que caldria és que junts parlessin de la millor manera de poder resoldre la nostra situació aportant cadascú la seva manera de veure les coses i procurar demostrar la seva raó (si és que la tenen) per arribar a convèncer amb la seva “posició” (no oposició). Si que entenem que pel seu ideari castellanista, el PP i Ciutadans estiguin a l’oposició.

És claríssim que fins que els catalans no aconseguim està units, no en sortirem de ser depenents de Castella.

Concert econòmic?. Independència?. El seny català diu que les coses s’han de preparar bé per aconseguir-les. Les precipitacions, duen al fracàs. En una població que no estigui preparada, què pot sortir en un referèndum? Penseu-ho bé. Procurem abans convèncer la població de la conveniència de ser independents. Aixequeu primer el País i si la gent veu que es tira endavant, serà més fàcil que ho entenguin

En mig de la foscor hi apareix una mica d'esperança

11 DE SETEMBRE

A les acaballes de l'estiu, cada any Catalunya surt al carrer per recordar la seva derrota contra les tropes castellanes i a l'hora saber reeixir de les cendres amb la seva voluntat de seguir endavant posant-hi tot el seu esforç i adonant-se que és un poble que s'aferra a la vida i lluita per sortir-se'n de les situacions difícils. A diferència d'anys anteriors, aquesta vegada s'ha vist la manifestació com impregnada d'aquest esperit lluitador i ple d'optimisme. Es veia en l'expressió de la gent i en els escrits de les seves pancartes. Sobretot una que aplegava uns infants sota el lema CREIXEREM EN UNA TERRA LLIURE. Tot i que en els països civilitzats s'hagi abolit l'esclavatge, en ple segle XXI, encara hi ha gent que ha d'implorar llibertat. Que aquesta mainada de la manifestació que representa tots els nens que viuen a Catalunya aconsegueixi sentir-se lliure com demanen.

LA POBLACIO DE CATALUNYA

Tal com es va presentant la situació actual a Catalunya, es dedueix que hi ha dos tipus de catalans: els autèntics i els espanyols. La distinció evident dels primers, és que parlen català i no estan conformes en algunes de les disposicions que emanen de Castella. Els segons (els espanyols) es distingeixen perquè parlen castellà però proclamen la seva catalanitat perquè han nascut a Catalunya i l'estimen i la defensen encara que no acceptin que ser català suposi d'una manera natural parlar la llengua catalana.Dintre d'aquest grup (els espanyols) hi queda comprés els ciutadans que han nascut a Catalunya, parlen català, però a diferència dels "autèntics" estan conformes en les disposicions castellanes i les defensen. En canvi, és curiós que hi ha immigrans que al sentir-se ben acollits, es comporten com catalans autèntics i que (com és natural) sense deixar la seva llengua i costums, procuren comunicar-se en català amb la població autòctona. Això suposa un agraïment que nosaltres també sabem valorar i fa que es mereixin tot el nostre respecte. Només cal observar la realitat....

L'ESTATUT TURURUT

L'Estat castellà s'ha manifestat adequadament a la llei que tenen redactada. Que ara els catalans es vulguin manifestar en contra de la resolució de l'Estatut, es perdre el temps. El que han de fer els ciutadans de Catalunya és adonar-se que les lleis no poden evitar, per més que s'hi esforcin, que Catalunya és una nació, dissortadament sotmesa a la nació castellana i que després de 300 anys de dominació, Castella no ha sabut trobar el camí d'una bona convivència entre les nacions espanyoles. Si la llengua natural de Catalunya és el català, que obliguin a què el castellà sigui la llengua dominant, és una imposició antinatural que no ajuda a la bona convivència. Que les normatives sobre l'ensenyament, sobre les vies de comunicació, sobre els interessos comercials, etc. s'hagin de prendre segons es disposi a Castella, no ajuda a la bona convivència. Es obvi que nosaltres coneixem millor les nostres necessitats però l'arrogància castellana no permet que les resolguem. Quan la convivència no és possible, queda el recurs del divorci.