9 de Novembre 2014

   Catalunya ha estat de festa. La gent ha sortit al carrer per assistir a unes votacions pel seu poble amb cares alegres i il·lusionades. Dins dels col·legis electorals, ha estat emotiu veure com gent amb mobilitat reduïda, s'apropaven a les urnes (alguns amb cadira de rodes) per dipositar el seu vot mentre els sortia una llàgrima; pares que donaven als seus fills la papereta perquè fossin ells els que la dipositessin a l'urna; fotografies a dojo per tenir un bon record d'aquest "moment històric". Tothom es saludava amb cares alegres i feia els seus pertinents comentaris.
   Després, arriba l'hora del recompte i cada mesa comunica amb eufòria els seus resultats i es romandrà pendent dels resultats totals que comuniquin els medis oficials i .... ve el moment de valorar-los
   A Cornellà, amb una població actual d'uns 60000 habitants, hi han hagut uns 15000 vots, de manera que ha votat una quarta part de la població. Les altres 3/4 parts de persones, cal pensar que en la situació que viuen, s'hi troben bé.
   Als altres pobles ha anat si fa o no fa, de manera que ens adonem de què en unes votacions que no es tracta simplement que surtin esquerres o dretes sinó que un poble pugui aconseguir la seva llibertat per tenir un govern propi i auto-administrar-se, ni la meitat de la població hi està interessada.  Pot seguir endavant un poble així ?  Potser ens cal que l'Estat Castellà ens ofegui més

 

 

                                                                              Foto internet

DIADA CATALANA

La manifestació de la Diada de l'any passat va ser extraordinària i la cadena humana d'aquest any ha estat un clamorós èxit  tan per l'excel·lent organització com pel comportament dels assistents. Causa satisfacció saber que gran part del món s'ha fet ressò d'aquesta resposta catalana que posa en evidència el grau de disgust que causa a Catalunya l'administració i la conducta del Govern castellà envers els que vivim a Catalunya. La gent, se la veia contenta d'estar tots plegats per una mateixa causa, units com poques vegades ens hem vist els catalans. Adonar-nos d'això ens feia pensar que sí que és possible alliberar-nos de l'Estat que ens sotmet i ens obliga a parlar la seva llengua i formar part de la seva cultura quan nosaltres tenim la nostra que volem desenvolupar i ens costa pels obstacles que ens hi posen.

Cal pensar que no tots els de la "majoria silenciosa" opinen que tal com estan, ja estan bé. Els que sí que ho creuen, potser els hi aniria bé pensar que la Independència, només seria política (Espanya no es trenca) i podrem seguir vivint amb la resta de pobles d'Espanya com a bons veïns. No hi ha cap necessitat de ser enemics com creuen alguns si nosaltres ens podem governar. Catalunya, ha demostrat sempre ser un país obert que admet a tothom. No permeteu que us facin por. Certament, el que ens interessa és estar bé amb tothom i viure bé.

 Salvi Fargas

                                                      Esperant la Independència

ELS COSTUMS VARIEN

foto internet

  
   A les nostres latituds, el NADAL es celebrava recordant el neixement de Jesús, construint un pessebre on hi intervenia tota la família, grans i petits. L'Any Nou, es celebrava amb alegria i la mainada esperava amb il·lusió la Festa dels Reis perquè sabien que els hi deixarien algun present, si durant l'Any, s'havien dut bé. La il·lusió dels nens era indescriptible i n'hi havia que aquella nit els costava dormir intentant sentir algun soroll que els permetés pensar que els Reis s'havien en recordat d'ells. Alguns de famílies modestes, s'havien de fer el càrrec que els seus Reis, també eren modestos.
Ara hi ha moltes famílies que prefereixen viure aquestes Festes amb la il·lusió dels Països Nòrdics on crearen la figura del Pare Noel que és un vell bondadós amb una vestimenta característica i que baixant per les xemeneies de les llars de foc,quan estan apagades, cerca l'arbre de Nadal amb que guarneixen la casa i hi penja els obsequis que deixa per la família.  Es també un motiu de joia per tots i que els nens reben amb gran simpatia, encara que com amb els Reis, també hi han Pares Noels modestos

           
 











 
   Foto internet                                                                                    

TEMPS DIFÍCILS

No es veu clar el nostre futur. Per una banda, hi ha una bona part de la població que s'adona de la necessitat de que ens poguem governar nosaltres mateixos però entre els polítics, n'hi ha una bona part que no volen escoltar el poble. La posició del Govern castellà s'entén perque és obvi que no li interessa perdre Catalunya. No s'enten tant que hi hagi catalans que no vegin la conveniència de ser independents i que hi hagi tanta dispersió de criteris quan ara seria el moment d'anar tots a l'hora.

Els dos partits majoritaris han mirat de posar-se d'acord amb els dos temes fonamentals: preparar el terreny per la Independència i sobreportar l'ofec administratiu a què ens sotmet l'Estat castellà. Tots dos temes són prou difícils de resoldre: el primer requereix una bona estratègia per procurar que la gent se n'adongui  de la conveniència i es donen un marge de temps d'un any. El segon, encara és més difícil perquè depen de l'Estat castellà  que no envia els diners que hauria d'enviar a Catalunya i ens té ben ofegats. Queda la possibilitat que s'informi bé a Europa i que aquesta intervingui. Una altra possibilitat és que si els partits catalans estiguessin d'acord, es proclami en el Parlament la Independència de manera unilateral però per això s'ha de ser valent i amotllar-se a les conseqüències que només ens serien favorables si Europa hi estigués d'acord. Que Déu ens empari.

LA SOCIETAT VIU DE LA POBRESA

foto internet

     A ningú passa per alt que estem vivint una època difícil on hem anat a parar per una sèrie de circumstàncies errònies que hem viscut alegrement sense adonar-nos de l’abisme on ens ficàvem i amb la incomprensible conducta dels nostres dirigents. Ara es voldria solucionar els problemes però els que manen són incapaços de sortir-se’n i no encerten el camí que dugui a reparar el mal fet.

         Es parla de si hi ha evasors de capital que no els hi cau la Llei a sobre; de sous extraordinaris de banquers, directius i polítics  que es veu que els seus diners deuen tenir una “devaluació especial” que no serveixin per atenuar la crisi creant llocs de treball. En canvi, si que s’ha descobert que serveixen els diners dels que cobren 400, 600 o 1000 € i que han de mantenir famílies amb diversos membres perquè estan a l’atur. Com és possible que a aquests se’ls minvi la seva paga, se’ls hi apugi l’IVA, el gas, la llum etc.?.

         Mirant-t’ho fredament, hem de concloure que els diners de la misèria són els que aixequen Espanya. Em pregunto que dirien els grans pensadors de la humanitat: Jesucrist, Gandhi, Marx....si contemplessin aquesta situació

JUSTICIA ESPANYOLA

fot.d' internet

Es decebedor veure com el país que ens governa es desacredita judicialment amb les seves decisions. Els ciutadans no entenem com s'adopten mesures que empobreixen més als pobres, que limiten les facilitats als dependents que necessiten l'ajuda d'altres per poder realitzar els actes propis de tot ésser humà; que aboquen les classes mitges cap a la pobresa i ens quedem bocabadats quan veiem que el govern és incapaç d'aturar les evasions de capital, el frau fiscal de les grans fortunes (no el del pobre que intenta ocultar algún diner per poder sobreviure, que a aquest sí que l'atrapen) o els desorbitats sous dels banquers i polítics i que se'ls indulta quan se'ls ha comdemnat per les seves transgressions.
Fora del punt de vista econòmic, et quedes garratibat quan llegeixes als diaris que el govern castellà es nega a complir els dictàmens judicials del Tribunal Europeu dels Drets Humans. I ja en l'àmbit esportiu, ¿com es pot indultar a un personatge destacat que faci la criaturada de cercar públicament a un adversari per agredir-lo posant-li el dit a l'ull?.
Ha de ser tant simple la Llei o hauria d'estar en un pedestal per ser admirada?